dilluns, 20 de juny del 2011

Si véns, amor, i jo no hi sóc...



Si véns, amor, i jo no hi sóc,
sobre els fogons, hi trobaràs
les restes d'un silenci mal cuinat.

Després distreu el cos pel meu estudi.
La teva llum aclarirà les ombres
de totes les mentides que dormiten
damunt la meva taula.

Sabré trobar-t'hi al meu retorn?
Quan marxis,
tanca la porta sense fer soroll.



Un poema de Francesc Garriga, extret del llibre T'estimo... Més de cent poemes d'amor i de desig, tria a cura de Sam Abrams, EUMO Editorial, 2002
la fotografia és de Inácio Silva (1000imagens.com)

2 comentaris:

  1. Es un poema preciós, jo he llegit temps en blanc de Framcesc Garriga i em va semblar un llibre magnific.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, Temps en blanc és un gran llibre.

    ResponElimina