Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.
Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.
poema Cançó a Mahalta, de Màrius Torres, extret de MÀRIUS TORRES, POESIES (ed.62, 1998)
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.
Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.
poema Cançó a Mahalta, de Màrius Torres, extret de MÀRIUS TORRES, POESIES (ed.62, 1998)
Un poema preciós, i bucòlic.
ResponEliminauna abraçada
La bellesa del poema m'ha deixat pensativa.
ResponEliminaQue inquieta i dolça la entrada en aquest jardí!
Benvolgut Antoni, m'agrada quan ofereixes els teus propis poemes, perquè et mostres tu mateix i el teu món.
ResponEliminaAra bé, els poemes d'altres també ens ensenyen el teu entorn i les teves preferències.
Per molts anys de poesia.
Olga, veig que s'han resolt els problemes de "comunicació" amb el meu blog. Me n'alegro i repeteixo que és per a mi una gran satisfacció saber que de tant en tant passes per aquí.
ResponEliminaEva, benviguda a aquest modest espai poètic.
Sandra, gràcies per seguir passant per aquí.
es una puta merda de poema
ResponEliminafills de puta
Benvolgut anònim:
ResponEliminagràcies per deixar aquí la teva opinió. Si el que pretenies era escriure un haikú, has comptat malament els versos i les síl·labes. No defalleixis. Algun dia et faras gran i aprendràs a escriure (podries començar a fer-ho pel teu nom).