La nit ha pres la forma del desig
quan has vingut amb el bes i amb el tacte
per consolar els neguits de l'home sol
que torno a ser si em deixen les paraules.
Amb els dits nus has retrobat dreceres
sota una pell abillada amb les nafres
de la foscor amb què s'impregna l'escorça
del meu cos fred, amarat d'ignorància.
Foll, m'he perdut pels camins que em servies
i ens hem trobat al barreig de salives,
esmicolant els miralls que ens separen.
Per un moment, m'he sentit com el faune
que, seduït per besades de nimfa,
veu acomplerts els desigs més recòndits.
fotografia extreta de 1000imagens.com
No és fàcil comentar aquests versos, aquest poema, aquest desig fet paraules que, certament, no t'han deixat.
ResponEliminaBenvingut el desig, abans que la rutina i el tedi que observo en altres poemes teus, no per bells menys desassossegadors per a mi, que visito aquests dies, il·lusionat, paisatges de revolta i esperança.
Queda el somni, el desig, sí, la revolta de la carn i de l'esperit.
I la poesia.