![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFbKLSt0ZCy-O3k0F4VDkppcOaM2XCEW3BkzPIKfgvYTrQDWQFIP9KmncBfqNfyBhNdg9ugXNmAU_GRu1jl0wGgdQMduc7vUqnzlzAj0Qgvga_u7W7A4-N_pkvdlvgA8WWRtFKedaKTDuR/s320/pastera.jpg)
L’HORITZÓ és una terra de falses esperances
i el futur va adquirint freds amb què no comptaves.
Hi ha uns camins en la mar, una línia traçada
als mapes que has perdut i et duen lluny de casa,
sense pèrdua possible, sense hora d’arribada.
En les aigües glaçades, la nit inacabable
estén el seu mantell de sal a pells colrades:
et pren un tremolor que tu no coneixies
i sents que ets un infant en platja abandonada.
En la foscor els teus ulls retroben antics somnis
i recordes uns contes de por que t’explicaven
a la vora d’un foc llunyà en terra ja estranya.