dijous, 25 de novembre del 2010

Sota la pluja, amb S. Espriu


Sota la pluja,
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.
Sense recança, miro
com el meu pas s'esborra.





poema Sota la pluja, de Salvador Espriu, dins LES HORES, inclòs a OBRA COMPLETA (Edicions 62, 1968)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

3 comentaris:

  1. Clidice25 de novembre del 2010, a les 18:52

    Curiós com no té recança de veure que el seu pas s'esborra. Sabia que seria molt difícil esborrar la seva petja?

    ResponElimina
  2. Antoni Casals i Pascual25 de novembre del 2010, a les 22:57

    Impossible esborrar la petja d'Espriu, malgrat l'oblit a què se'l sotmet.

    ResponElimina
  3. Anònim26 de novembre del 2010, a les 8:44

    Brutal, en la seva lúcida claredat.
    Jo sento una debilitat i una admiració immensa per aquest poeta oblidat, com bé dius. Gràcies per retornar-nos els seus mots que són la seva ànima profunda que encara plana per aquest aire d'avui

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)