Un brindis amb vi blanc

 

Pensant en tot allò que queda encara,

malgrat tot, per escriure, encetaries 

ampolles de vi blanc

i faries un brindis solitari

a compte de les coses que no passen

i les que van passar sense percebre-les.

Mirant enrere, veus falsos deserts,

deserts que un dia vas imaginar

només per mantenir raons estranyes

que t'han menat als freds des dels que escrius.

I, per davant, ja ho veus, vas establint

punts suspensius i interrogants als versos

que s'han d'anar quedant per un camí,

al capdavall, agrest i intransitable.