Hem passejat
pels espadats observant amb plaer
com una onada ens en tornava una altra,
com cada bri d'aquest aire, ja escàs,
duia la sal que ens cremava l'esquena.
I hem vist velers i motores traçant
amples camins resseguint els esculls
que hem recreat només per a nosaltres,
ara que el dia és més breu i esperem
veure arribar amb l'horabaixa els neguits
de cada vespre.
poema ESPADATS, del llibre UNA OBSTINADA IMATGE, Ed. Òmicron, 2009
La veritat és que ets un gran poeta i no ho dic per ensabonar-te.
ResponEliminaGràcies Júlia. Deixem-ho sense adjectius. Venint de tu, en tinc prou sabent que t'agrada.
ResponElimina