I escriuré aquí també el meu epitafi.
No hi parlaré d'amors que no van ser
ni d'horitzons de llum desdibuixada.
Ho voldré fer recuperant la força
que el temps cansat un dia em va dur a perdre,
mentre fora hi ha un món que encara gira.
Amb gest parsimoniós, que em condueixi
a proclamar amb greu solemnitat
que ja no és cert el que va dir el poeta,
tot el que encara queda avui per fer
no haurà de ser forçosament possible.
poema "Aquí també", extret d'El dilema de Faust", IV premi de poesia Josep Maria Benet i Caparà, 2010.(Ed. Òmicron, 2010)
la fotografia és pròpia: Posta de sol a La Frexneda (Matarranya), agost 2011
Quan queden tantes coses per fer, pensar en l'epitafi és trist però també irremiable.
ResponEliminaBella foto i millor poema.
Salut i poesia.
M'imagino que sempre he considerat els epitafis com una mena d'assegurança de pervivència. Gràcies per passar per aquí, Calpurni. Una abraçada.
ResponElimina