diumenge, 27 de novembre del 2011

Viatger solitari



Quan miro enrere veig que no tenim
records comuns de les ciutats llunyanes.
Jo tinc a la memòria uns dies grisos
que no vam compartir i uns carrerons
per on no vas passar; també conservo
núvols i fred i pluja sota uns cels
que has anat oblidant si és que els vas veure.
Això ho té la memòria: és selectiva
i delimita bé el que li interessa.
Sempre he volgut escriure dels indrets
per on he passejat, explicar els cels
ataronjats de les tardors més nòrdiques,
parlar, discret, dels xerrics dels tramvies
o d'un cafè en una plaça antiga.
Però en mirar el que haurien de ser
instants comuns, estances compartides,
veig solament imatges solitàries
de mi mateix a una fotografia.


la fotografia és pròpia, Glasgow 2004

4 comentaris:

  1. La memòria, com els miralls, solens enganyar-nos, perquè la nostra mirada e´s en realitat una part del nostre jo actual. Les fotos ens remeten sense pietat al que érem. Són subjectives en bona part, és clar, però han congelat al subjecte que les fa fer.

    ResponElimina
  2. Les fotografies, benvolguts antiartistes, sovint congelen el record, com bé dieu, com els miralls. Gràcies per passar per aquí.

    ResponElimina
  3. com m'agradaria saber plasmar tan bé com tu els sentiments!

    poder descriure el que se sent tot passejant per una ciutat (llunyana o no)(sol o acompanyat)

    ah, i les fotografies que congelen el record - per mi- són més les fotografies "antigues". Avui en dia, les fotos digitals - per mi- no plasmen la realitat com ho feien abans... és una teoria que tinc (serà que gairebé no "vivim" el viatge, sinó que "el fotografiem"?)

    nusé, "abans", una fotografia es pensava, es buscava el millor indret per fer-la, s'estudiava d'on venia la llum, quina era la millor composició... ara només cal fer "clic" i tirar de photoshop!

    ai, em sembla que me n'he anat de tema...

    arare

    ResponElimina
  4. Bo que t'hi veus, molt sovint a les meves només hi ha el record meu darrera l'objectiu.
    No et dic bones festes perquè tornaré a visitar-te. Fins aviat

    ResponElimina