Quina plaent vesprada al llit
em féu passar l'embriaguesa!
El llit el tinc ben fet i estovat
i em fa de cobertor l'ombra dels arbres;
la branca es vincla, i el colom esclata en cant;
lànguidament el sol decau cap a l'ocàs,
rebenta el tro, i el núvol escup blanc.
poema extret de Jardí Ebri, tria del divan, d'Ibn Khafaja, traduïda per Josep Piera, Edicions 62, 2007
la fotografia és pròpia: Cap al tard romà des de Vila Borghese
Aquest poema jo l'he llegit al meravellós llibre "El jardí llunyà" també de Piera.
ResponEliminaHola Novesflors. Alguns poemes d'Ibn Khafaja han estat musicats i cantats de manera preciosa per Miquel Gil.
ResponElimina