Al
fons del bar sona un piano vell
i
un vell cantant prova de fer-se entendre
dins
la foscor, entre el fum i les veus,
on
amants retrobats semblen novells..
En
les cançons, la lletra no ho diu tot.
Com
un lament, que a la fi es fa esgarip,
les
notes van deixant un regust trist
d’amors
que es van perdent en la tardor.
Trobo
a faltar la veu d’un saxo: et veig
al
meu costat i sé que poc seríem
si
entre tu i jo la música es morís.
La
teva pell frega la meva pell
i
es va fent tard, tan tard que ens adormim
recordant
nits amb so de piano vell.
Poema inclòs a "Passes discretes per la ciutat endormiscada" (Bubok, 2012)
Preciós!
ResponEliminaVeritablement la música uneix, en la proximitat i en el record.
ResponElimina