bloc amb pretensions literàries de l'antoni casals i pascual
dilluns, 4 d’abril del 2011
No és en la nit
No és en la nit
que et pren el fred del marbre
ni és en el fang
que modeles desitjos.
Del fred rocam
aprens l'urc i el coratge
davant l'esglai
d'onades erosives.
Excel·lent metàfora: ser com el rocam davant el mar insistent i devastador, aguantant la lenta erosió que ens va empenyent dies i anys. El fred, l'hivern, ens remet a la soledat, però la vida insisteix a ser viscuda.
Però Antoni, de vegades, a l'hivern surt un solet que escalfa per dintre... deu ser això que dieu (que m'ha agradat molt, també, a mi) que la vida insisteix a ser viscuda.
Es preciós,
ResponEliminauna abraçada-
Excel·lent metàfora: ser com el rocam davant el mar insistent i devastador, aguantant la lenta erosió que ens va empenyent dies i anys. El fred, l'hivern, ens remet a la soledat, però la vida insisteix a ser viscuda.
ResponEliminaUna abraçada,
Eduard
Gràcies, Sandra.
ResponEliminaGràcies Eduard, m'agrada el comentari: la vida insisteix a ser viscuda.
Però Antoni, de vegades, a l'hivern surt un solet que escalfa per dintre... deu ser això que dieu (que m'ha agradat molt, també, a mi) que la vida insisteix a ser viscuda.
ResponElimina