absent conté la boira i que hi ha un mar
perdut endins la boira. Resseguim
un horitzó des del balcó des d’on
tot ho mirem, prenent certa distància,
i acaronem en somnis, imprecises,
les línies que s’amaguen on comença
el foc. Ens hem buscat i hem obtingut
només el discutible
plaer de compartir la incoherència.
Un plaer tornar-te a saludar, i fins la propera, no?
ResponEliminaMolt bon poema, des de la meva incoherència vital, felicitacions!
ResponEliminaJesús M., fins la propera. Sempre és un plaer anar-nos trobant.
ResponEliminaGràcies Júlia. Què faríem sinó fos per la incoherència??
ResponElimina