M'ho he mirat tot des d'un banc: solitari,
he vist passar amb un somrís el cadàver
que sóc avui; ara res no m'espanta.
Vaig descomptant dels meus deutes nostàlgies
que han fet malbé tot un doll d'esperances.
M'he anat fent vell, però no m'adonava
que al meu costat tot un món envellia.
M'he vist passar, però jo no em mirava..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada