el litoral guarda el secret de les meves passes entre
les xarxes de sal portades pels vaixells
i el laberint de les algues encara ara oferides
a la platja. M'assec a mercè dels penya-segats dibuixant
el teu nom sobre l'arena; i és com si lentament
pronunciés una crida trista a la qual ningú
no acudeix. Es fa tard per al lament de les sirenes:
ara les marees cabdellen fils d'escuma al voltant
dels meus peus, les aigües ja no transporten
la meva veu, perdent-se sobre les dunes
que els vents van desbastant lentament
quan cau la nit. Sempre tinc por de que no tornis.
Maria do Rosário PEDREIRA, La casa i la flaire dels llibres (trad. d'Antoni Xumet), El GALL Editor, 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada