dimarts, 9 de març del 2010

Potser la mort em persegueix...


Per entre la nuesa dels pollancres, so fred de campana.
Clavat molt fondo, el ganivet de l'ànsia.
Potser la mort encara em persegueix per dintre.


poema extret de La mort i la paraula, de Carles Camps Mundó, premi Carles Riba 2009 (edicions Proa, 2010)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

2 comentaris:

  1. Clidice9 de març del 2010, a les 18:16

    res hi ha pitjor que la mort per dintre

    ResponElimina
  2. Antoni Casals i Pascual9 de març del 2010, a les 18:51

    Certament. Un poema escrit des de l'angoixa del dubte. El segon vers -Clavat molt fondo, el ganivet de l'ànsia- és absolutament corprenedor.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)