L'hivern són les paraules que em dius
sense cap fulla. I el fred de no saber
què contestar-te. És una aixeta oberta que no raja,
el silenci. Un sol tebi il·lumina el fons
de les tasses ja begudes.
I vindrà l'adéu
com el foc que dorm al cap d'un misto.
Cafè Laie, de Manuel Forcano, dins Corint (premi Jocs Florals de Barcelona), ed. Proa 2000
la fotografia és extreta del blog Nòmades del vent
Una plaça, una font, un sortidor invisible,
una escola de monges i un home sense llar,
uns nois sense esperança a la porta d'un bar,
i una dona que enyora un futur impossible.
Un balcó on es podreix una vella persiana,
una parella jove que ha llogat un vell pis,
una gata perduda, un amant indecís,
un palmó que enfosqueix lligat a una barana.
Una música d'Àfrica, una noia de Xina,
una mare amb un nen que voldria més gran
i dos nois que s'abracen sota un cel tolerant.
Un home vell que espera, una tarda que fina,
dos petits futbolistes, una moto rabent
i una mica de boira que m'amaga la gent.
La plaça del barri, de Júlia Costa, dins La pols dels carrers (ed. Meteora, 2006)
UNA OBSTINADA IMATGE
El mar és una estepa blava i les onades
el camp espigolat on s’amaguen les hores
que ressonen al rellotge de la tempesta.
És dins aquest cel, també blau, que espero veure
l’arribada inevitable d’una imatge obstinada,
el contrapès del món que va emergint,
tenaç, de les ferides.
poema Una obstinada imatge, dins el poemari del mateix títol que sortirà publicat el maig del 2009
la fotografia és pròpia i és de l'illa de La Palma (2007)
